Dia de les Persones Majors 2025: aspiracions, drets i benestar

En començar el mes d’octubre, les persones majors tornaven a estar al centre de la conversa. El dia 1 es commemorava el Dia Internacional de les Persones d’Edat, una data que serveix per posar en valor el paper fonamental de les persones grans en la societat. De fet, alguns pobles parlen fins i tot de “mes de les persones majors”, estenent la seua programació d’activitats a tot l’octubre.

Va ser al 1990 quan l’Assemblea General de les Nacions Unides va decidir marcar l’1 d’octubre al calendari. A dia de hui, el Pla d’Acció Internacional de Madrid sobre l’Envelliment, aprovat al 2002 durant la Segona Assemblea Mundial Sobre l’Envelliment, continua sent el full de ruta de la política mundial en matèria d’envelliment. A més a més, el passat mes d’abril es va aconseguir una nova fita: el Consell de Drets Humans va adoptar una resolució recolzada per 81 estats membres per elaborar un instrument jurídicament vinculant que promoga i protegisca els drets de les persones majors.

El Dia de les Persones Grans 2025 porta per lema “Les persones d’edat impulsen l’acció local i mundial: les nostres aspiracions, el nostre benestar i els nostres drets”. Així, es pretén destacar el paper transformador que exerceixen les persones majors en la construcció de societats resilients i equitatives, impulsant el progrés i aportant coneixements i experiència. En esta línia, la Confederació Espanyola d’Alzheimer i altres Demències (CEAFA) reclama polítiques que reconeguen la contribució de les persones majors amb demència –més d’un milió en Espanya– i garantisquen tant la seua participació en la societat com la creació d’entorns accessibles, amigables i respectuosos.

L’Organització Mundial de la Salut assenyala que, en 2030, una de cada sis persones al món tindrà 60 anys o més, i fins al 2050 el nombre de persones de 80 anys o més es triplicarà. Davant esta situació, l’Assemblea General de l’ONU va declarar el període 2021-2030 com la Dècada de l’Envelliment Saludable. Efectivament, este és un dels pilars de les polítiques dirigides a la gent gran, però no és l’únic. Esta fita, i la commemoració del Dia Internacional de les Persones d’Edat, ens permeten posar el focus en temes com l’edadisme, l’abús a les persones majors o la soledat no desitjada, entre molts altres.

Diferents estudis i informes apunten les conseqüències de l’edadisme (discriminació per raó d’edat) i de l’abús a les persones majors: salut més pobra, aïllament social, depressió, lesions corporals, deteriorament cognitiu, ruïna econòmica (i pèrdues de mils de milions per a les economies mundials) i, fins i tot, defunció prematura. Per combatre’ls, cal generar més i millors dades sobre la prevalença i els factors de risc i de protecció, utilitzar estratègies basades en proves, millorar la investigació i la inversió i treballar de forma conjunta per canviar la forma en què pensem, sentim i actuem en relació a les qüestions d’edat i l’envelliment.

Així mateix, es fa indispensable abordar la soledat des de la comunitat, buscant la reciprocitat de les relacions i fugint de l’assistencialisme i la dependència. Estes relacions han d’estar sustentades en una infraestructura social sòlida: serveis, entorns i espais saludables i adaptats a les necessitats. També és essencial mutar d’una lògica paliativa a una preventiva, posant el focus no només en les causes individuals/intrapersonals de la soledat sinó també i sobretot en les col·lectives i macrosocials.

Amb tot, des d’AGUAFA mostrem la nostra aposta ferma per seguir sensibilitzant i combatre d’una vegada per totes els estigmes associats a la vellesa.